Una sentència judicial clau marca un abans i un després per als inversors en criptomonedes a Espanya. Una resolució pionera ha invalidat l’ús del criteri FIFO (First In, First Out – Primer a Entrar, Primer a Sortir) que Hisenda feia servir per calcular els impostos, fet que obre la possibilitat de reclamar el reemborsament de quantitats pagades en excés en l’IRPF dels últims quatre anys.
En concret, la Secció 1a del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Basc ha anul·lat l’aplicació del criteri FIFO per part de la Hisenda Foral de Guipúscoa per determinar els guanys patrimonials derivats de la venda de criptomonedes. El recurs va ser dirigit per l’advocat Xabier Aldareguia Moreno, del despatx PKF Attest Legal i Fiscal.
El criteri FIFO, comunament utilitzat en la tributació d’accions i participacions, estableix que les primeres criptomonedes adquirides per un inversor són les primeres a vendre’s. Fins ara, la Direcció General de Tributs i les Hisendes Forals havien recolzat la seva aplicació a les criptomonedes, considerant-les “valors homogènics” en línia amb la Llei de l’IRPF.
No obstant això, la sentència del TSJ basc argumenta que els criptoactius no poden considerar-se valors homogènics segons la normativa de l’IRPF a Guipúscoa ni en la Norma Foral de l’IRPF, ja que aquesta només s’aplica a accions i participacions.
Encara que la resolució es limita al Territori Històric de Guipúscoa, experts fiscals consideren que el seu raonament podria estendre’s a altres territoris forals i al règim comú, ja que el marc legal del criteri FIFO en l’IRPF és similar a tota Espanya. En essència, la sentència estableix que no hi ha base legal per aplicar el criteri FIFO a les criptomonedes, ja que aquestes no encaixen en la definició de valors homogènics segons la normativa vigent.
“Aquesta resolució suposa un canvi significatiu en la fiscalitat de l’IRPF, ja que fins ara la doctrina administrativa considerava sense matisos les criptomonedes com a valors homogènics, sense analitzar si realment complien els requisits legals per a això”, assenyala Xabier Aldareguia.
Com a conseqüència, qualsevol contribuent que hagi aplicat el criteri FIFO en les seves declaracions de l’IRPF en els últims quatre anys i la liquidació del qual no hagi prescrit podria iniciar un procediment per impugnar les seves autoliquidacions i beneficiar-se d’un mètode de càlcul més favorable. “Caldrà estar atents a si aquesta sentència arriba al Tribunal Suprem”, afegeix l’advocat.
El debat sobre la tributació de criptomonedes no és nou. Emilio Pérez Pombo, economista i assessor fiscal, ha estat un crític constant del criteri FIFO i de la interpretació de la Direcció General de Tributs, abordant el tema en publicacions com Fiscalitat de les criptomonedes (2020) i en articles especialitzats.
“La sentència del TSJ del País Basc és la primera resolució judicial que analitza la tributació en l’IRPF de les rendes obtingudes amb bitcoin i altres criptomonedes”, resumeix Pérez Pombo. A més, contradiu la doctrina administrativa de la Direcció General de Tributs sobre el càlcul dels guanys i pèrdues patrimonials.
Les operacions amb criptomonedes generen rendes subjectes a l’IRPF, amb tipus impositius del 19% al 30%, fet que no està en discussió. No obstant això, la resolució rebutja que les criptomonedes siguin béns homogènics, desmuntant la justificació de la DGT per aplicar el criteri FIFO.
Segons el tribunal, aquesta interpretació extensiva no té suport normatiu i no es pot imposar automàticament a les criptomonedes. “Aquesta resolució limita el marge d’interpretació de la DGT i reforça el dret dels contribuents a una compensació més justa dels seus guanys i pèrdues en operacions amb criptomonedes”, conclou Pérez Pombo.
(Expansión, 05-03-2025)
Gestoria Maresme, Gestoria experta en Fiscalitat a Mataró
